"Procuro que cada libro que escribo niegue al anterior", C.HacMor
ALGUNOS POEMAS
ODA NUPCIAL
I un colló, borbó-borbó!
Vinga, una espasa, vinga!
Ni una pesseta sia treta!
Un garrot, garric-garroc.
Una copa, tota-tota.
Un borbó, colló-colló.
La infanta juga la carta:
vinga-vinga, anem a bodes,
odes-odes! I aquesta oda
poda-poda i crida: Visca
la República, pública-pública!
Monarquia? Anarquia-anarquia!
A fora el Borbó, colló-colló.
-------
LA VERITAT DE LA NO-VERITAT
Si l'u és, l'u no és.
Parmènides / Emanuele Severino
Aquest poema
es nega a si mateix
i per això mateix
s'autoafirma,
i, en autoafirmar-se,
nega així mateix
qualsevol afirmació
externa a la seva
negació radical: sí.
Traducción al castellano:
Este poema
se niega a si mismo
y por eso mismo
se autoafirma,
y al autoafirmarse
niega así mismo
cualquier afirmación
externa a su
negación radical: sí
------
VERBIGRÀCIA
Amb perífrasis i punxons
de l'antagonisme
entre matar l'aranya i
fotre's de la virolla,
hom gaudeix del do de la ubiqüitat.
I, vatua l'olla, em roda el cap,
se m'enterboleix el lluc,
em fan figa les cames,
em ve un cobriment de cor
i, catapultat violentament,
sóc precipitat de morros
a la vora d'un llac
emmantellat de boirina,
on beuré a caramulls
com un porc escanyat de set!
--------
ACCIÓ
deixo córrer la imaginació
m'humitejo el dit índex
fins que em noto lubrificada
a la vagina i el faig lliscar
i ajaguda de sobines
tot avançant i retrocedint
m'acaricio els llavis vaginals majors
m'escarrasso per allargar l'excitació
i els voltants i coberta del clítoris
però no puc impedir mai d'accelerar
me l'espremo i me'l frego rotatòriament
la pressió manual va variant
m'introdueixo el dit a la vagina
el bellugueig es va fent més enèrgic
m'estremeixo per dins i per fora
em palpinyo els pits
m'hi fico un o dos dits més
panteixo molt i em regiro
amb les cames juntes
per tot el matalàs
hi puc arribar de pressa
o si el meu acompanyant dorm
l'orgasme resulta més fort
tracto de controlar aquestes expansions
amb les cuixes ben separades
i no fer gaire soroll
------
LA LLUNA I LA PRUNA
ens recolzarem a l'ampit per fitar l'aigua
giravoltarem turó amunt i
remorejant lleument
semblarem teranyines
i hi perdrem els estreps
faré la guaita de nit
i afollaré
cop rere cop
la tercera dimensió de l'ombra de la fe
que ja m'han esquilat a bastament
i penso a què treu cap
de ser musclo d'aquesta olla lírica
si Cal.líope es pot haver amagat l'ou
sota el vestit
i segurament
no ho notaria ningú
******
ODA A ROLDÁN, ADVERSARI A ULTRANÇA DE L’ÈTICA I L’ESTÈTICA DELS PENSANTS
Oh insurrecte llibertari
i àcrata corrupte,
anticapitalista
i antisocialista:
Roldán,
l’exdirector general
de la Guàrdia Civil,
també és
un altíssim trobador èpic
-com a autor de la segona,
definitiva,
Chanson de Roldan-,
Que ha elevat al grau més sublim
l’estètica d’allò vist i no vist
sense el vistiplau de ningú!
Oh artista indisciplinari,
ferm en el súmmum
de la lírica de
la corruptela!,
Per tal com, sí, oi tant!,
la seva gesta
ha estat
l’acció més agosarada,
més transgressora,
de tota la història de l’art
en tots els seus vessants
formals, socials, metafísics:
un cop de puny rotund
a l’estómac ple de l’Estat,
un mastegot al cos,
al Cuerpo per antonomàsia, ecs!
un a puntada de peu
contundent al séc de la cama
de la roïna moral de l’honestedat!
link noticia
No hay comentarios:
Publicar un comentario